Sempre m'han agradat les sèries de qualitat, sobretot les fetes pel l'HBO, la de "de la tierra a la luna" va estar d'allò més bé, aquesta sèrie la va produir en Tom Hanks (d'entre altres) just després de fer Apollo 13. Tot just després de protagonitzar Salvar al soldat Ryan es va enbarcar a produir amb els seus col·legues (Spilberg & co) la fantàstica sèrie Band of Brothers (hermanos de sangre). Aquesta magnífica sèrie m'ha encantat, la trobo molt ben enmarcada dins la segona guerra mundial i sobretot m'ha fer obir la gana sobre el coneixement d'aquesta part de la història recent. l'edició en DVD es troba molt ben editada amb menús diversos i el 5.1 en castellà, ara per als més freakies recomano el so original on els crits a vegades et gelen la sang.
Dins de la sèrie el que a mi hem genera més simpatia es el binomi Winters/Nixon i la seva evolució durant tota l'invasió d'europa, es retrata la foma de com fredament els soldats es van despullant d'aquesta suposada "humnitat" que l'esser humà porta i es tornen d'allò més pràctics i freds.
Ara li he passat la sèrie complerta a BrotherNova que encara no l'havia vist i està flipant en colors, o sigui que si encara no l'heu vist a què esteu esperant! Aquest pot ser un bon moment per trencar la guardiola sempre que us tiri el cinema bèlic!
Per cert quin és el vostre "brother of the band" favorit?
4 comentaris:
Anem a pams,
Jo, en particular, no tinc un capítol preferit, ja que cada un d’ells té quelcom d’interessant, cada un tracte d’algun tema en concret a part de l’evolució general dins del conflicte del grup d’homes que va sortir de Toccoa, als peus del Currahee, per exemple el primer del ensinistrament, el segon del dia D, el tercer de la por, el quart dels reemplaços, etc... Els capítols 6 i 7, sobretot el 6, que parlen de la batalla de les Ardenes, són molt bons, la “desesperació” i entrega del sanitari, en tot aquell merder, ens ensenyen que fins i tot en els llocs on els humans perdem la nostra part d’humans n’hi ha que demostren una entrega quasi sega, si, una mica paternalista, però entrega al cap i a la fi, per els altres, sense rebre res a canvi... segons el llibre en que es basa la sèrie, el capità va demanar que se li concedís una medalla, però els militars, demostrant, la seva poca Capacitat, no li van concedir.
Si vols llibres sobre la Segona Guerra Mundial, en tinc uns quants (sobre el 8è exercit, de la batalla d’Estalingrat, de la batalla de Berlín, sobre la guerra al front de l’Est, etc...). A més tinc uns quants documentals en DVD també de la IIGM.
Pel que fa als personatges que “m’agraden més”, no n’hi ha un de sol, si no uns quants, que, podrim dir em cauen be, com el Capità Lewis Nixon, el Sergent Donald Malarkey, el Major (Comandan) Richard D. Winters, el sanitari Eugene Roe, entre d’altres...
El major Winters crec que s'endú la palma, el pajesot d'en Bull Randelman hem genera força simpatia, en l'episodi en que es queda a l'atre costat del front i, ha de tornar tot solet ho afronta com a resignat, no s'enfada perquè l'hagin abandonat, sinó que és conscient que no el podien recollir i que s'hauria d'amagar i tornar per la nit.
Currahee!!!
Després d'assaborir l'excel·lent edició en DVD, puc afirmar que es tracta d'una de les millors sèries de tots els temps. Amb 10 hores de metratge en total arribem a confretarnitzar amb tots els soldats, cosa que amb d'altres sèries o culebrots no es fa possible ni amb 1000 episodis.
Les seqüències bèliques són exemplars, notant-se la mà del senyor Spielberg, el qual, amb la seva obra mestra Svaing Private Ryan va demostrar, per una vegada, que sap dirigir sense sensibleries.
Jo em quedo amb el capità Winters (després major). És com l'Obi-wan de la 2a Guerra Mundial.
Per cert, és altament recomenable mirar un capítol, i seguidament fer una partideta al Medal of Honor: European Assault.
Publica un comentari a l'entrada