Bé doncs aquí la meva esperada crònica del concert del Spring's Team amb Manel Fuentes:
Bé. Vam passar una bona estona escoltant un fuentes d'allò més enjogassat, tot i això els que s'ho van passar més bé vam ser els de dalt de l'escenari i el Manel el que més. Nosaltes els de la platea no vam parar de cantar i moure el cul, però el fet de que feia un mes haviem vist el Boss original va ajudar molt, ja que l'energia que ens dona el Bruce durant cada concert que fa a mi em dura ben bé fins al seguent.
La banda sonava molt bé individualment, molt virtuós suelto sobretot el guitarra i el saxo, el del piano era una mica massa "acadèmic" amb un pinao de cua, i el bateria i el baix van estar més que correctes, però es notava molt que només toquen un cop al més i les descoordinacions i els silencis van abundar, però nosaltres conscients que era un acte amb un voluntarisme emocional implicit en el públic s'ho vam passar d'alló més bé, el fet és que jo l'endemá tenia una veu d'allò més rovellada!
3 comentaris:
Los músicos que van con el Fuentes tienen un grupo muy recomendable que se llama la Vaca Azul. Luego, los mismos tienen otro formato haciendo versiones de blues que se llaman Tres hombres. Incluso les he visto hacer versiones de Led Zeppelin (aunque el cantante dejaba bastante que desear). El guitarrista es un músico con bastante caché (va con muchos artistas famosillos). Si algún día quieres verlos en un concierto íntimo cada verano hacen algún bolillo en la Traviesa (Torredembarra). Por cierto son del Foro (osease la capital del reino)...
El guitarrista es veia que tenia manetes, sobretot per a controlar tot el desbarajuste de l'escenari, el del saxo quant entrava a temps ho feia la mar de bé, els 4 guisquis que es va clavar entre pit i esquena deurien influir en la seva coordinació.
Però el fet que el concert ens va sortir per la patillinsky va ajudar molt a que la nostra visió del conjunt fós molt benèvola, a l'envelat de la festa del poble els haurien apedregat:^)
También me consta que el saxofonista es un pestuzo. Una amiga mia coincidió accidentalmente con él en un Taxi y todavía recuerda su aliento pestilente (y eso que ella se sentaba delante y el detrás)...
Bueno, cuando el concierto es gratix sabe un poco menos mal que los músicos vayan un poquito payá.
Publica un comentari a l'entrada