Avui al arribar a casa m'he trobat un gar dormint a la terrassa, un gat grisós amb la panxa blanca, de fet fa dies que ronda per aquí i fins i tot li vaig fer una foto.
Sempre he tingut bésties per casa, si no gats eren gossos o tots dos, sempre et feien companyia i lo més important, sempre hi havia algú a casa a qualsevol hora.
Jo tenia un gós, la Rosta, que em donava la benvinguda cada nit al arribar de la feina a les 6 del matí, s'aixecava d'on estava dormint i em venia a buscar, refergava el seu cap per la meva cama i jo li rascava entremitg les orelles i mentres la gratava ella emitia un lleuger gruny, que per a mi era un "hola com ha anat", ho feia cada dia i per a mi representava l'arribada a casa. Més tard vaig deixar la fiena de la nit i la Rosta em seguia buscant la cama i la ma cada cop que arribava a casa, ella esperava a que sortís del cotxe i em deia el seu "hola com ha anat", sempre sense esperar contesta, només ho feia com a gest de preocupació.
Anys més tard, concretament l'any passat, la Rosta ja gran es va morir, i jo vaig marxar de casa per a viure amb la meva parella, els meus pares, acostumats a tenir gossos, es van comprar unaltre gos, una femella com la Rosta, la Laika. Primer era una esbojarrada i tant li fotia qui entrava i sortia de casa, com a bon cadell només volia jugar, però al anar passant el temps ha anat madurant i ara, que ja deu tenir ens dos anys, quant vaig a casa dels meus pares, just acabo d'aparcar a la plaça i obro la porta del cotxe i la Laika fica el cap a dins i m'acosta el cap perquè li grati una mica i a mi em sembla que últimament, d'entre els grunys que fa, sento aquell "hola com ha anat" de la Rosta.
Em sembla que li deixaré un platet amb llet al gat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada