Us en recordeu?

Recordeu aquesta sèrie de la nostra joventut?

La sèrie en majúscules.

Com la majoria dels components de la meva generació hem viscut amb la tele formant part de les nostres vides i molt concretament dels sèries de TV. De petits miràvem els dibuixos de la “primera” i més endavant el “verano azul” i altres sèries xorres nacionals, de les americanes hi havia “el Equipo A”, el “coche fantàstico” etc. etc... Jo no recordo seguir molt cap d’aquestes sèries, si me les mirava com tota l’altra canalla però sense formar part de cap legió de seguidors ni res per l’estil. De més crescudet si que vaig seguir Bola de Drac capítol a capítol, de la primera sèrie me’ls vaig empassar tots, fins i tot els vaig gravar en VHS! Després la sèrie per a mi va decaure amb lo de la Z i altres paranoies i palles mentals. Doncs a el que em vull referir, és que no havia seguit cap sèrie que durés més d’uns mesos ó 50 capítols fins fa uns 10 anys, que de quina sèrie es tracta? La MiTaca i la Sara ja saben de que parlo, si noies de Friends!

Calculo que he vist tots els episodis, potser me’n falta algun de la vuitena temporada però dos o tres com a màxim, és la única sèrie que he seguit més d’un any exactament 10 anys! des del 1996 que la va començar a tirar el canal+ ( van emetre la primera temporada i part de la segona dues vegades) fins a fa uns 15 dies que vaig veure el episodi final per la cadena Quatro (que per cert son dos episodis i son la hòstia en vinagre).

Realment la sèrie es va començar a emetre el 22 de setembre del 1994 per la cadena americana NBC on ha sigut la sèrie estrella durant tots els 10 anys que ha estat en antena, el seu èxit ha durat fins al final de tal forma que la emissió de la última temporada ha estat la que ha tingut més audiència als USA de totes les sèries en antena el 2004 i l’últim episodi ha estat uns dels moments més vistos de la televisió de tots els temps als USA, els anuncis es van pagar al preu dels anuncis de la mitja part de la SuperBowl (el minut més car de propaganda del món). Té molt de mèrit acabar una sèrie en el seu millor moment i per mi ha estat la millor manera d’acabar-la, sense deixar que decaigués i els actors s’enquistessin amb els personatges. Les millors sèries son les que acaben en el moment de la glòria i sinó qui se’n recorda de com va acabar “la Abeja Maya” i en canvi tots sabem (si rebusquem en el nostre subconcient) com va acabar “Verano Azul”.

L’èxit d’aquesta comèdia resideix en el seu repartiment coral i en el seu humor que podríem qualificar de “social”. “Friends” a la seva manera ha tractat tots els temes que habiten en la societat moderna del món desenvolupat (una mica més centrat en els “states”) on tots hi hem pogut posar la nostra interpretació i hem pogut prendre part i posicionar-nos a favor d’aquest personatge o aquell. Això si per damunt de tot Friends es pur entreteniment (that’s entertainment!!) jo ho comparo com un bon musical de Broadway d’aquells amb 200 vedettes ballant per una escala interminable, fent piruetes, cantant i fent no se que més alhora, a Friends no hi ha un moment per l’avorriment, en el moment en que una escena pot semblar incomode o s’hi pot divisar un gram d’avorriment, plas!, t’hi intercalen alguna escena d’una història paral·lela d’allò més graciosa o et desvien cap una altra història encara més interessant que la que t’estaven mostrant. Per a mi un dels encerts ha estat la cura dels productors en mimar la trama i mimar encara més les historietes i històries dels episodis, que a vegades eren tant densos i amb tantes històries desenvolupant-se alhora que no han tingut mai títol de crèdit al començament del episodi i es coneixen com: “l’episodi en que el Ross busca un detergent per la rentadora alemanya” els qual son més un resum del episodi que un títol. Aquesta densitat argumental ha demanat un equip d’uns 20 guionistes en constant evolució i renovació per aportar sempre aquest toc de “sàvia nova” que la sèrie demanava cada nova temporada.

El tema dels personatges és un altre encert del tàndem Marta Kauffman i en David Crane. Son com les Spice Girls del les telecomèdies segur que t’identifiques amb un dels sis, tres noies i tres nois (aquí s’ha respectat la paritat entre sexes). No cal que us parli d’en Joey, Chendler, Ross, Monica, Rachel y Phoebe, en aquest magnífic article de la wikipèdia ho explica d’allò més bé, sobretot no us perdeu el apartat d’anècdotes del final de l’article que és d’allò més interessant.

Per cert quin és el vostre “Friend” preferit? El meu és el Joey.

I ara un regalet.....